La serp Pitó, en la mitologia grega, era un monstre de cent caps i cent boques que vomitaven foc, era el terror del camp de Tesalia perquè arrasava a homes i animals. Compte Ovidi que Apol · lo, orgullós per haver-li donat mort, va gosar desafiar Cupido, fill de Venus i de Mart. Aquest, per castigar tal gosadia, va prendre dues fletxes del seu buirac. Una tenia la punta d'or i infonia amor, l'altra era de plom i inspirava desdeny. Cupido va dirigir la primera cap a Apol · lo, i va disparar la segona a Dafne, filla del riu Peneu i de la Terra. Una violenta passió per la bella nimfa es va apoderar llavors d'Apol · lo.
No obstant això ella, ferida per la fletxa del menyspreu, va fugir ràpidament intentant amagar-se. Apol · lo va córrer a la recerca de Dafne, però aquesta, en veure perduda, va sol · licitar l'ajuda del seu pare. Així que van cessar els seus crits d'auxili, una escorça suau li va tancar el pit, els seus cabells es van transformar en fulles verdes, els braços en branques, els peus es van fixar a terra i la nimfa va quedar transformada en llorer. Apol · lo, no disposat encara a donar-se per vençut, va abraçar l'arbre i el va cobrir de ardents petons, però fins i tot les branques retrocedien espantades dels seus llavis. "Si no pots ser el meu amant", va jurar el déu, "em seràs consagrada eternament. Les teves fulles seran sempre verdes i amb elles em coronaré ". Des de llavors, el llorer és el símbol d'Apol · lo i amb ell es guardona als vencedors, artistes i poetes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario