Al
nord de Grècia, a la Tessàlia, el rei de Iolcos, Èson, va ser destronat
i empresonat pel seu germanastre Pèlias. Pèlias va apoderar-se del
regne, però un oracle el va alertar respecte a un home amb una sola
sandàlia.
Jàson, el fill del rei, es va salvar, i fou confiat al
centaure Quiró perquè l’eduqués. Quiró li ensenyà a caçar i guerrejar, i
quan va arribar a l’edat adulta, Jasó va emprendre el camí cap a
Iolcos per alliberar el seu pare i ajudar-lo a recuperar el tro.
Després de caminar uns quants dies de caminar va arribar a la riba d’un
riu, on va trobar una velleta que no podia travessar-lo. Jasó la va
pujar a coll-i-bé i va passar a l’altra banda. Tot i que estigué a punt
d’ofegar-se, no la va deixar fins que arribaren a terra. Allà s’adonà
que havia perdut una sandàlia, però la vella, que no era sinó Hera,
havia recuperat el seu aspecte habitual i li prometé el seu ajut en
endavant.
Tot seguit la deessa desaparegué i Jasó continuà el seu camí.
Finalment arribà a Iolcos i va entrar decidit al palau de Pèlias, el
qual es va alarmar de veure algú calçat només amb una sandàlia i més
quan va saber que es tractava del seu nebot.
Per sortir del pas es va
comprometre a accedir a retornar el regne a Èson si abans Jàson
aconseguia el velló d’or, amb l’esperança que el jove morís en aquesta
perillosa empresa. El velló havia pertangut a un marrà amb la llana d’or
fill de Posidó i aleshores era guardat zelosament a la remota Còlquida
pel rei Eetes.
Refiat
d’aquesta promesa, Jasó començà els preparatius per a l’expedició. Va
encarregar a Argos la construcció d’una nau de cinquanta rems, que
anomenà Argo. El mascaró el bastí la deessa Atena dotat d'una veu
profètica. Per formar la tripulació, Jàson convocà tots els herois de
Grècia a acompanyar-lo en un viatge tan ple de risc com de glòria.
Cinquanta herois acudiren coratjosos a la crida, entre els quals
Hèracles i Hilas, els bessons Càstor i Pòl·lux, Teseu, Orfeu, Càlais i
Zetes, Peleu, Acast, fill de Pèlias, i una única dona, Atalanta, que
superava els homes en l’arc i en la cursa. Tots ells, als quals es va
afegir Argos, reberen el nom d’Argonautes, és a dir "navegants de
l’Argo", i s’embarcaren a les ordres de Jasó.
Al
cap de poc arribaren a l’illa de Lemnos, poblada només per dones, que
havien mort els seus homes per la poca atenció que els prestaven. Com
és d’esperar, cinquanta herois de cop foren molt ben acollits per les
lèmnies i la seva reina Hipsípile, tant que s’oblidaren de la seva
missió fins que Hèracles els exhortà a partir. Passat l’Hel·lespont, en
una escala a la Mísia, Hilas, jove amant d’Hèracles, anà a buscar aigua i
fou raptat per les nimfes d’una font, captivades per la seva bellesa.
Hèracles el cercà llargament en va, sense preocupar-se de tornar a la
nau, que reemprengué la navegació sense ell.
A
la Tràcia van trobar Fineu, un endeví a qui els déus havien imposat un
càstig doble per haver revelat als mortals els seus secrets: no solament
l’havien deixat cec sinó que, a més, l’havien condemnat a viure
turmentat per les Harpies, monstruoses aus amb cap de dona que li
arrabassaven i li embrutaven amb excrements les abundants viandes
parades davant seu cada volta que anava a menjar-les. Càlais i Zetes,
els dos fills alats de Bòreas, el vent del nord, van perseguir-les fins a
aconseguir el seu solemne jurament de deixar de fer sofrir Fineu.
Aquest, a canvi del favor, els va aconsellar la manera de passar les
Simplègades, unes enormes roques flotants que obrien i tancaven
l’entrada del mar Negre xocant entre si. En arribar-hi, seguint les
instruccions de l’endeví, els Argonautes van deixar anar un colom que va
aconseguir travessar-les perdent tan sols una ploma de la cua. De la
mateixa manera l’Argo va reeixir a passar amb la pèrdua d’una taula de
la popa. Des d’aleshores les Ciànees van restar immòbils. Creuant
el mar Negre arriben per fi a la Còlquida, on Jàson es presenta davant
el rei Eetes i li demana el velló d’or. Eetes accepta donar-li si Jàson
sol acompleix abans dues difícils proves: junyir dos enormes toros
ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i tot seguit arar amb
ells un camp i sembrar-hi les dents del dragó de Cadme. Amb l’ajut de
les arts màgiques de Medea, filla d’Eetes, que s’enamora perdudament de
Jàson, pot realitzar aquests treballs i a més desfer-se dels homes
armats que sorgeixen de la terra en sembrar-hi les dents del dragó.
Tot i
així Eetes no té la intenció de lliurar-li el velló sinó de assassinar a
traïció tots els Argonautes. És altre cop Medea que els ajuda: després
que ella adorm el dragó que el custodiava, s’apoderen del velló penjat
d'un arbre i fugen en l’Argo tot emportant-se Apsirt, el petit germà de
Medea. Quan s’adonen que Eetes els persegueix, Medea esquartera el seu
germà i n’escampa els membres pel mar perquè el seu pare perdi el temps
recollint-los i abandoni la persecució.
A la tornada els Argonautes es veuen obligats a fer una llarga volta:
naveguen pel Danubi, l’Adriàtic i el Po fins a la Gàl·lia i a
continuació costegen la península Itàlica. Després de ser purificats de
la mort d’Apsirt per Circe, tia de Medea, es desvien cap al nord
d’Àfrica i seguidament passen per Creta, on la fetilleria de Medea
destrueix Talos, un gegantí autòmat de bronze que allunyava els vaixells
de l’illa llançant-los immenses pedres. A la fi arriben a Iolcos i
lliuren el velló a Pèlias, que mentrestant ha mort els pares de Jàson.
La venjança de Medea és terrible: amb enganys convenç les filles de
Pèlias que, després d’esquarterar-lo, podran rejovenir el seu pare
bullint-ne els membres amb els filtres que ella mateixa els proporciona.
Com a càstig per la mort de Pèlias Medea i Jàson són desterrats de
Iolcos per Acast, que succeeix el seu pare en el tron, i anaren a viure a
Corint, ben acollits pel rei Creont.
Durant
deu anys visqueren feliços i tingueren dos fills fins que
s’esdevingueren els fets narrats per Eurípides a Medea: Jàson decidí
divorciar-se de Medea i casar-se amb la jove filla del rei. A punt de
celebrar-se el casament, Medea, enfollida de gelos i despit, envià a la
seva rival una vestit embruixat que abrasà la núvia en posar-se’l i el
seu pare quan l’anava a auxiliar. Però la seva venjança no s’aturà aquí
sinó que arribà a l’atrocitat de matar els fills que ella mateixa havia
tingut amb Jàson. Després fugí a la cort del rei Teseu d’Atenes.
