La jove es trobava recollint flors en companyia de les seves amigues les nimfes i germanes de pare, Atenea i Artemisa, i en el moment en que prendrà un lliri, (segons altres versions un narcís), la terra s'obre i per l'esquerda Hades la presa i se l'emporta.
D'aquesta manera, Persèfone es va convertir en la deessa dels Inferns. Aparentment, el rapte es va realitzar amb la còmplice ajuda de Zeus, però en l'absència de Deméter, pel que aquesta va iniciar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva adorada filla, durant els quals la terra es va tornar estèril.
Alhora, Zeus es va penedir i va ordenar a Hades que retornés a Persèfone, però això ja no era possible ja que la noia havia menjat un gra de magrana, mentre va estar en l'Infern, no se sap si per voluntat pròpia o temptada per Hades. El problema era que un mos de qualsevol producte del Tàrtar implicava quedar encadenat a ell per sempre.
Per suavitzar la situació, Zeus va disposar que Persèfone passés part de l'any en els confins de la Terra, al costat de Hades, i l'altra part sobre la terra amb la seva mare, mentre Demèter prometés complir la seva funció germinadora i tornés a l'Olimp.
Persèfone és coneguda com Prosèrpina pels llatins.
La llegenda explica que l'origen de la Primavera rau precisament en aquest rapte, ja que quan Persèfone és portada als Inferns, les flors es van entristir i van morir, però quan torna, les flors reneixen per l'alegria que els causa la tornada de la jove. Com la presència de Persèfone a la terra es torna cíclica, així el naixement de les flors també ho fa.
D'altra banda, durant el temps en què Persèfone es manté allunyada de la seva mare, Demèter i confinada a el Tàrtar, o món subterrani, com l'esposa d'Hades, la terra es torna estèril i sobrevé la trista estació de l'Hivern.
